• Menú anterior

• Viu Hostalric >
• La vila d'Hostalric >
• Breu història

Els origens
Hostalric va ser a l'antiguitat zona de pas obligatori en la ruta nord-sud, i l'únic pas natural entre Girona i Barcelona.
En unes prospeccions fetes al turó del castell es van trobar restes del període ibèric. En època romana passava per aquest indret una bifurcació interior de la Via Augusta. Es van trobar restes d'aquesta via quan es va construir la carretera de Sant Hilari.
La població d'Hostalric sembla que va tenir el seu origen en un hostal documentat des del segle XI al lloc dit ONOTA, al peu de l'anomenat camí de França (antiga via romana).La primera referència documental clara d'Hostalric és de 1106, i en ella Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, va jurar fidelitat a Ramon Berenguer III de Barcelona.
Les lluites feudals catalanes del final del segle XII van tenir ressò al castell d'Hostalric a causa del rebel temperament del seu senyor, Ponç III de Cabrera.
Amb el temps, els de Cabrera van convertir la vila d'Hostalric en la capital administrativa dels extensos territoris del seu vescomtat fins a l'extinció de la senyoria l'any 1836.

L'Edat Mitjana
L'any 1359 Hostalric tenia 134 focs i pertanyia al comte d'Osona, vescomte de Cabrera. Durant la guerra de 1640, les tropes de Felip IV van ser obligades a batre's en retirada tan bon punt arribades a Hostalric.
Durant el regnat de Carles III, els francesos van tornar a envair Catalunya. Van arribar a Hostalric el 18 de juliol de 1694. Després d'una curta resistència, la població i el castell es van rendir. Aquesta zona, però, va continuar essent terra de batalles, i els francesos van abandonar el castell l'any 1695 i el van deixar inutilitzat.
L'any 1701 va arribar a Hostalric Felip V, que acabava de ser nomenat rei, amb la seva esposa. Va ser en aquesta població on els representants de la ciutat de Barcelona li van retre homenatge. Uns anys després, en esclatar la Guerra de Successió, un cop conquerida la vila per les tropes felipistes, aquest rei va ordenar la construcció de l'actual castell i la reconstrucció de les muralles.

L'ocupació francesa
Durant la guerra de la Independència, la vila va ser saquejada i incendiada per les tropes del general Augerau. Hostalric i Figueres van ser les últimes places de l'Estat espanyol que van abandonar els francesos. Va ser el 4 de juny de 1814. A diferència d'altres castells o fortaleses, Hostalric va mantenir fins ben entrat el segle XX la condició de "Plaza Fuerte Militar", amb els avantatges i inconvenients que això podia comportar.
L'any 1929, el govern del general Primo de Rivera va acordar el trasllat de la guarnició, perquè les instal·lacions no reunien les condicions exigides.
L'11 de setembre de 1932 el president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, va visitar Hostalric.

La Guerra Civil
Amb l'incendi de l'església, provocat per uns despietats individus de Granollers el 24 de juliol de 1936, s'iniciava de manera ben espectacular la Guerra Civil a Hostalric. Les flames feien desaparèixer l'excel·lent altar major de 1854. L'1 de febrer de 1939 van entrar les tropes franquistes al poble. Es va aconseguir salvar, però, la imatge de la mare de Déu dels Socors, gràcies a la valenta acció de Joan Guitart -el futur alcalde conegut per "en Sancho"-, que, juntament amb la senyora Socorro Ribas, la van amagar dins d'un nínxol del cementiri vell.

Hostalric històric
El 13 de desembre de 1963 el conjunt arquitectònic va ser declarat monument històric nacional.
L'any 1967 el municipi va adquirir el castell i s'hi van iniciar els treballs de restauració. Fins ara s'han restaurat la muralla nord i la torre del Convent, en la qual s'ha obert una sala d'exposicions dedicada a Benet Frigola i Arnau. Aquest il·lustre fotògraf va desenvolupar la seva activitat professional a Hostalric des del 1920 i va deixar un extens llegat, que a partir d'ara s'exposa en aquesta sala. També s'estan restaurant la torre dels Frares i l'edifici de les escoles velles (antiga fàbrica de suro de Can Llensa).

Castell d'Hostalric
Hostalric està situat sobre un cingle estret de pedra basàltica a la vora esquerra del riu Tordera, a la seva confluència amb la riera d'Arbúcies. A l'extrem de ponent hi ha el turó del castell, situat a 189 metres sobre el nivell del mar, que actualment separa la part antiga del nucli nou.
A l'edat mitjana, Hostalric esdevingué la seu administrativa del vescomtat de Cabrera i, juntament amb el castell de Montsoriu, un dels principals bastions d'aquesta família.
Per les notícies que tenim del castell medieval d'Hostalric, sembla que fou petit i del mateix tipus dels altres castells gironins del seu temps: més utilitari que estètic, d'una certa amplitud, amb sales i cambres pròpies d'un castell-palau.
A la primera meitat del segle XII el castell va ser una fortificació útil i d'importància. El 1306 Jaume II autoritza Ponç Hug a fer-hi obres.
El 27 de juliol de 1695 el duc de Noailles va enderrocar el castell abans d'abandonar-lo. Un any més tard, es va reconstruir segons plànol de l'enginyer militar Josep Chifrion. Va fer rodejar les muralles i torres amb un sistema de baluards poligonals i va construir, a més, en el cim més alt, pavellons i arsenals que varen constituir el modern castell, esfondrant el medieval dels Cabrera.
Entre el 1719 i 1754 es construeix l'actual castell, que es va concebre com a fortalesa militar. Hom n'atribueix el projecte a Jorge Próspero de Verboom i de Wolf, autor de la Ciutadella de Barcelona i de la Fortificació de la Seu Vella de Lleida.