El 16 i 17 de novembre el Seminari d'Estudis Medievals d'Hostalric celebrarà la seva vuitena edició
- 31 Maig 2023
Totes les persones interessades en presentar propostes de comunicació cal que omplin aquest formulari abans del 17 de juliol i l’enviïn per correu electrònic a l’adreça patrimoni@hostalric.cat.
Els pròxims 16 i 17 de novembre de 2023 tindrà lloc al municipi el VIII Seminari d’Estudis Medievals d’Hostalric organitzat per l’Ajuntament i l’Arxiu Històric d’Hostalric, amb la col·laboració del Grup de recerca consolidat EMAC, Medieval i Modern de la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona i l’Institut de Recerca Històrica.
Enguany la convocatòria tindrà com a temàtica el “Poder, govern i autoritat a la Catalunya medieval” i totes les persones interessades en presentar propostes de comunicació escrita cal que omplin aquest formulari abans del 17 de juliol i l’enviïn per correu electrònic a l’adreça patrimoni@hostalric.cat.
El VIII Seminari d’Estudis Medievals d’Hostalric s’estructurarà en quatre sessions, cadascuna de les quals comptarà amb una ponència, seguida d’una selecció de comunicacions:
. L'exercici del poder en la noblesa
. Poder i governs municipals
. L’exercici del poder religiós
. La representació dels poders en l’art medieval
Com ja és habitual, el contingut de les intervencions es publicarà a les actes corresponents.
“Poder, govern i autoritat a la Catalunya medieval”
El concepte de poder, o de gran poder, concentra sempre una actuació, domini, mandat, amb conseqüències àmplies sobre un entorn immediat. Per tant, el terme i els conceptes associats obren múltiples eixos a l’anàlisi en qualsevol període que vulguem considerar. En el cas de l’edat mitjana, és clar que cal explorar amb atenció les coordenades exactes en què s’exercien el poder o l’autoritat, examinant la complexitat de les seves estructures a partir de cada dinàmica concreta.
De fet, a banda de ser i estar en un temps i en una geografia, les modalitats del poder conviden a revisar aquells sistemes que s’ajusten per legitimar un estatus i una imatge en camps com el polític, el militar i la religió. Podem centrar-ho en els camps de l’economia, del dret, de la justícia o de la llei, o en el poder coercitiu que els acompanya, apreciant jurisdiccions diverses que afecten a universos jerarquitzats de naturalesa desigual.
En aquest sentit, ens interessa tant la perspectiva que n’oferirà la història com les que deriven de la història de l’art o de l’antropologia, sense menystenir les visions derivades dels textos i que venen a legitimar, a partir de fonts antigues i contemporànies, determinats tipus d’actuació. La visualització del poder contempla la ideologia i la fantasia, l’aspiració i la realitat, el mal i el bé. Tot plegat, incumbeix a la representació, a les obres d’art, a les formes i maneres que secunden les conseqüències tangibles de l’exercici del poder.