El Seminari d'Estudis Medievals d'Hostalric celebra el 16 i 17 de novembre la seva vuitena edició

El Seminari d'Estudis Medievals d'Hostalric celebra el 16 i 17 de novembre la seva vuitena edició

• 20 Octubre 2023

Enguany la convocatòria té com a temàtica el “Poder, govern i autoritat a la Catalunya medieval”.

Els pròxims 16 i 17 de novembre tindrà lloc al municipi el VIII Seminari d’Estudis Medievals d’Hostalric organitzat per l’Ajuntament i l’Arxiu Històric d’Hostalric, amb la col·laboració del Grup de recerca consolidat EMAC, Medieval i Modern de la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona i l’Institut de Recerca Històrica.

Enguany el Seminari d’Estudis Medievals d’Hostalric té com a temàtica el “Poder, govern i autoritat a la Catalunya medieval” i s’estructurarà en quatre sessions, cadascuna de les quals comptarà amb una ponència, seguida d’una selecció de comunicacions:

. “L’alta noblesa i l’exercici del poder a la Catalunya de la Baixa Edat Mitjana”, a càrrec del Dr. Alejandro Martínez Giralt.

. “Més enllà dels símbols del poder. La visualització de forces antagòniques i la pugna per la potestas en la pintura gòtica”, a càrrec de la Dra. Rosa Alcoy Pedrós.

. “El poder econòmic de l’Església: el bisbat de Girona durant la Baixa Edat Mitjana”, a càrrec de la Dra. Esther Tello Hernández.

. “El poder i el govern municipal de Barcelona durant la guerra civil catalana (1462-1472)”, a càrrec de la Dra. Laura Miquel Milian.

Com ja és habitual, el contingut de les intervencions es publicarà a les actes corresponents.

“Poder, govern i autoritat a la Catalunya medieval” 

El concepte de poder, o de gran poder, concentra sempre una actuació, domini, mandat, amb conseqüències àmplies sobre un entorn immediat. Per tant, el terme i els conceptes associats obren múltiples eixos a l’anàlisi en qualsevol període que vulguem considerar. En el cas de l’edat mitjana, és clar que cal explorar amb atenció les coordenades exactes en què s’exercien el poder o l’autoritat, examinant la complexitat de les seves estructures a partir de cada dinàmica concreta.

De fet, a banda de ser i estar en un temps i en una geografia, les modalitats del poder conviden a revisar aquells sistemes que s’ajusten per legitimar un estatus i una imatge en camps com el polític, el militar i la religió. Podem centrar-ho en els camps de l’economia, del dret, de la justícia o de la llei, o en el poder coercitiu que els acompanya, apreciant jurisdiccions diverses que afecten a universos jerarquitzats de naturalesa desigual.

En aquest sentit, ens interessa tant la perspectiva que n’oferirà la història com les que deriven de la història de l’art o de l’antropologia, sense menystenir les visions derivades dels textos i que venen a legitimar, a partir de fonts antigues i contemporànies, determinats tipus d’actuació. La visualització del poder contempla la ideologia i la fantasia, l’aspiració i la realitat, el mal i el bé. Tot plegat, incumbeix a la representació, a les obres d’art, a les formes i maneres que secunden les conseqüències tangibles de l’exercici del poder.